FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser útil a algú. De què li serveix d'afanyar-se tant? Ésser apte o propi a un ús. La boca serveix per a parlar. Els bous serveixen per a llaurar. El xerrac serveix per a serrar. La lectura li serveix de distracció. Això li ha servit de pretext. Ell us [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el sol. Aquesta paret tan alta ens treu el sol del jardí. No et posis al sol: posa't a l'ombra. Fa sol: no està núvol. a sol eixit [o al sol eixit] Immediatament després de sortir el sol. a sol ixent A l'hora que surt el sol. a sol ponent [o a sol colgant] A l'hora que es [...]